1.Monòlegs a 4t ESO basats en una novel·la
2.Monòlegs a 2n ESO basats en una peça teatral
MONÒLEGS A 4t ESO
- - - - - - - -
Escriu 12 línies a mà on assumisques el paper d'un personatge de la novel·la JO. Hauràs de començar a redactar-lo així:
Sóc el senyor Marià, professor de Daniel i Berta...
Sóc l'escriptor Jordi, amic de Daniel...
Sóc Ezequiel, el rodamón del parc, conegut de Daniel...
Sóc Natxo Bustamante, company de Daniel...
Sóc el pare de Daniel...
Sóc Berta Basora, amiga de Daniel...
Sóc Mariví Fernández, companya de Daniel...
Sóc la mare de Daniel...
Sóc Alexandra, la germana imaginària de Daniel...
Sóc Carmeta, la filla d'una cosina de la mare de Daniel...
Sóc Camil·la Peláez, companya de classe de Daniel... (p.59)
Sóc Carolina Regomir, companya de classe de Daniel... (p.59)
Sóc Maribel Sanjuan, companya de classe de Daniel... (p.59)
Es tracta que inventes un text 'monologat' en el qual opines sobre el personatge de Daniel, del caràcter, tracte personal, gustos, aficions, etc. Parla de la relació que has mantingut o no has pogut amb ell, de successos passats, d'anècdotes esmentades o no a la novel·la. Fes-ho sempre des del punt de vista del personatge que assumeixes ser. Tens barra lliure. Expressa-ho en valencià estàndard amb certa expressivitat i naturalitat, com si ho hagueres de relatar íntimament a un amic o amiga. L'escrit hauràs de memoritzar-lo per a 'teatralitzar-lo' o dir-lo sense llegir. En la classe posterior el gravarem amb àudio o vídeo i l'avaluarem amb aquesta rúbrica que has de tenir present mentre redactes:
| ITEMS \ PUNTS |
4
|
3
|
2
|
1
|
| Correcció lingüística, lèxic, fonètica, morfosintaxi. | És perfecta, no se'n detecten errades. | És bastant bona, a penes comet alguna errada. Es corregeix. | S'hi detecten tres o més errades flagrants que no corregeix sobre la marxa. | Utilitza bastants barbarismes i falla en la conjugació. La pronúncia és roïna. |
| Exposició oral natural i pausada, rica en entonació. | Inclou exclamacions, interrogacions, pauses i una gran riquesa d'entonació. Creïble. | Encara que no varia molt l'entonació, sembla que no ho diu de memòria. Creïble. | Poca riquesa d'entonació. Parla ràpid o no se l'entén algunes vegades. | Resulta monòton, poc clar. Parla massa ràpidament. No vocalitza. |
| Ha introduït elements reals de la novel·la que fa més creïble el discurs oral. | Es basa totalment en algun cas, anècdota o llista de la novel·la. | Es basa parcialment en algun cas, anècdota o llista de la novel·la. | A penes inclou algun passatge real de la novel·la. | No guarda cap relació amb successos de la novel·la. |
| Ha enriquit el discurs amb opinions i anècdotes noves i inesperades. | Hi ha una nova idea poderosa i original en el contingut o la forma de relatar | Hi ha una nova idea que descobreix un aspecte desconegut del personatge. | La idea nova és poc versemblant o poc original però té cert interés. | No s'ha dit res nou a allò conegut del personatge o bé és massa destrellatat. |
| Ha parlat assumint clarament el paper que representava, és versemblant. | La 'teatralització' del paper representat és molt creïble. Sembla el personatge. | La 'teatralització' del paper representat és bastant creïble. Sembla el personatge. | La 'teatralització' del paper representat és poc creïble. A penes sembla el personatge. | La 'teatralització' del paper representat no és creïble. No ha volgut 'actuar' bé. |
Què farem a la fi de l'activitat? El professor muntarà un vídeo amb una selecció dels vostres monòlegs i les fotos dels personatges que hàgeu triat per a representar-los. Al vídeo es convidarà altres lectors a llegir la novel·la generant interés o curiositat amb les vostres participacions com a "personatges" escapats de la ficció. Espere que us agrade participar-hi.
- - - - - -
Abans de marxar de vacances de Pasqua hem de veure com ha quedat el vostre treball sobre els personatges de la novel·la JO, de Jordi Sierra i Fabra. Fa dies que vam escoltar a classe els àudios de les vostres interpretacions com a personatges i les vam valorar d'acord amb la rúbrica coneguda. Ha sigut difícil triar entre totes les Marivís, Carolines, Bertes i Ezequiels però, per tal de no fer un vídeo massa llarg, hem fet prevaler la idea de mostrar un sol punt de vista, una sola veu per personatge i n'hem hagut de seleccionar la representació més "creïble", diguem-ho així. D'altra banda, s'han rebut poques fotos que pogueren il·lustrar el vostre protagonista. Amb tot aquest material d'àudios (publicat en IVOOX als podcasts núm. 1 i 2), algunes fotos i el programa d'edició de vídeo Windows Movie Maker, hem muntat entre tots aquesta suggeridora invitació a la lectura de la novel·la.
En la primera unitat del curs que estem abordant, el Teatre, estem fent diverses pràctiques de lectura en veu alta i transformacions textuals: fragments de novel·la a teatre, de teatre a novel·la, recreacions escèniques de situacions en conflicte, i també la creació d'un monòleg dramàtic breu (6 a 10 línies) a imitació d'una escena de l'obra de Shakespeare, El mercader de Venècia, en què Shylock llança una lamentació. Podeu veure a YouTube algunes de les representacions d'aquest conegut monòleg clicant a l'enllaç: Al Pacino (cast.); Nest Garrido (cast.). Tot seguit trobareu al blog una antologia sonora de 20 monòlegs representatius dels que heu escrit, i, finalment, hi ha la rúbrica amb la qual analitzarem els vostres textos creatius.
El monòleg de Shylock, que ens ha servit de model, és una de les intervencions més cèlebres de tot el repertori shakespearià i un discurs d’autodefensa que ha estat adaptat i tunejat múltiples vegades al llarg dels segles.
SHYLOCK: [Antonio] m’ha deshonrat, m’ha fet perdre mig milió de ducats, s’ha rigut de les meves pèrdues, s’ha burlat dels meus guanys, ha menyspreat el meu poble, m’ha desbaratat els negocis, m’ha refredat els amics i m’ha inflamat els enemics... i ¿per quina raó? Doncs perquè sóc jueu. ¿No té ulls un jueu? ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? ¿No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?... Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim? I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?... Si en la resta som iguals, també en això ens hem d’assemblar. Si un jueu ofèn un cristià, ¿quina és la seva caritat? La venjança. Si un cristià ofèn un jueu, ¿quina serà la seva tolerància, segons l’exemple cristià?... Doncs serà la venjança!
William Shakespeare, “El mercader de Venècia”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada